v intr 1 callar. 2 al buen callar llaman Sancho el silenci és or. 3 ¡calla! (o ¡calle!) [exclamación] calla! ¡Calla... si tengo que ir al médico!, calla... si haig d'anar a cal metge!4 hacer callar [a alguien] fer callar. 5 quien calla otorga qui calla consent. v tr 6 [no decir] callar. Callar una [...]
v intr 1 callar, callarse pron. 2 fig callar, callarse pron. Callar el mar, els ocells, callar el mar, los pájaros. 3 a callar! fam ¡a callar!4 calla! [exclamació] ¡calla!, ¡calle! Calla... si avui és diumenge!, ¡calla... si hoy es domingo!5 callar i fer la seva callar y apañar, obrar a la chita [...]
El verb callar, en el sentit de 'no parlar, no dir res, guardar silenci', és intransitiu i no és acceptable utilitzar-lo pronominalment. Per exemple:
No hi va haver manera que callés (i no es callés).
Calleu ja i deixeu-me treballar (i no calleu-vos).
En canvi, el verb callar és transitiu quan [...]
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
diferenciats: la preposició en seguida d'infinitiu significa 'tan bon punt' (En entrar, tots van callar); en canvi, la contracció al seguida d'infinitiu es fa servir amb el sentit duratiu de 'mentre', propi de la llengua antiga (Al dir aquells mots es va emocionar).
Valor causal
La preposició en també s'usa [...]
interj 1 chitón, punto en boca, silencio, mutis. 2 fer moixoni [callar] callar (o cerrar) el pico, callar (o cerrar, o coser) la boca, hacer mutis. [...]